Anys 70 – Professionalització i èxits europeus (1970-1979)
Amb Joan A. Piferrer (1969-1972) es van fer fitxatges sonats, com el porter Perramon i el lateral Labaca, assolint dues Lligues i el primer doblet de la història del club amb la Copa del Generalíssim de 1970.
El 1972, Josep A. Cabrera, fundador i exjugador, va assumir la presidència. Va guanyar la darrera Lliga del club el 1974 i un altre doblet amb la Copa.
El BM Granollers, entrenat per Miquel Roca, va guanyar al FC Barcelona la Copa del 1973-74 per 19-15 en una final que es va disputar a Granada.
Francesc Ventura (1974-1980) va liderar el club cap a la seva fita més gran: la Recopa d’Europa de 1976, primer títol continental aconseguit per un equip espanyol.
Aquest partit va suposar un punt d’inflexió per l’handbol nacional. Va ser la primera vegada que un equip de l’estat espanyol en guanyava un d’alemany, que fins aleshores dominaven el continent. Així doncs, el BM Granollers va fer història i es va imposar al G.W. Dankersen, club fundat l’any 1924. Aquella final era la primera que se celebrava d’una Recopa d’Europa i es va acabar decidint a la pròrroga a favor de l’equip local, per deliri del pavelló El Parquet.
El municipi de Granollers és el bressol de l’handbol espanyol i, en aquell moment, competia amb el Calpisa alacantí per l’hegemonia a l’Estat. Contra ells havia perdut la final de copa de 1975, motiu pel qual va disputar la Recopa l’any següent, un fet que va ser clau curiosament per fer història.
Per a aquella final de la primera Recopa d’Europa, els catalans comptaven amb el factor pista, cosa que els igualava a les travesses. El porter Patxi Pagoaga, juntament amb els jugadors de camp Aperador, Calabuig, Castellví, Sagarribay, Masip, Borrego, Prat, entre d’altres, van reunir el més granat de la societat catalana aquella nit a El Parquet.
El duel es va acabar decidint a la pròrroga, 26-24 per al BMG. El patiment s’hauria pogut resoldre en el temps reglamentari, ja que afrontaven els darrers instants amb avantatge al marcador, 21-19. Els alemanys van treure la seva casta i experiència per empatar la final en l’últim minut i, fins i tot, van disposar de l’últim llançament, un mà a mà, per guanyar el partit. Sort que Pagoaga va endevinar el tir i va aixecar a temps els braços.
L’entrenador Joaquín Crespo «Quini» va dirigir l’equip en aquesta gesta, consolidant el BM Granollers com una referència no només nacional sinó també europea. La foto de Miquel Prat aixecant la Recopa és una de les imatges més icòniques de la història del Club.
Paradoxalment, aquesta fita europea marca l’inici d’un descens en la competitivitat en els èxits en forma de títols del primer equip. No serà fins entrat els anys noranta que l’equip tornarà a aixecar un títol davant l’afició.