Anys 50 – Consolidació i primeres gestes (1950-1959)
Tal com explica Joan Sala Vila al llibre Balonmano Granollers, esport i civisme (Ed. Granollers, 1996), Sitjes va ser “l’home que va saber fer del BM Granollers un patrimoni esportiu de la ciutat. El seu granollerisme es va convertir en l’objectiu principal quan es feu càrrec de la presidència. Fruit d’aquest en foren: la independència del BM Granollers convertint-se en una entitat ciutadana; la construcció de la pista esportiva del carrer Tetuan, coneguda com el Pavelló de l’Esport, inaugurada l’any 1955, i el primer Campionat de Catalunya l’any 1954.”
També destaca la gira per Alemanya del juny del 1954, una de les primeres sortides a l’estranger d’un club d’handbol espanyol, encara en modalitat a 11. Aquesta gira serviria per establir forts vincles amb els clubs més importants d’aquell país, que anys després permetrien que Bernhard Kempa, llegendari jugador i entrenador del Göppingen, organitzés seminaris i cursets d’handbol a Granollers. Pep Vilà, l’entrenador més llorejat de la història del club (va aconseguir 6 lligues i 1 Copa d’Espanya d’handbol a 7 i 2 lligues nacionals i 1 copa d’handbol a 11), reconeixia en una entrevista de 1958 a El Noticiero Universal que les lliçons de Kempa, molt ben assimilades pels jugadors, havien fet, del BMG, un equip campió.
La consolidació del club com a referent va continuar amb el mandat d’Emili Botey (1955-1969, excepte la temporada 1962-63 per baixa mèdica). L’any 1955, una campanya popular de recaptació de fons va aconseguir la construcció del Pavelló de l’Esport, la primera instal·lació a Espanya per a la pràctica exclusiva de l’handbol. L’entusiasme dels directius, l’excel·lència i entrega dels jugadors van convertir l’handbol en l’esport de referència de la ciutat.
El 1959, la Federació Espanyola va crear la Lliga Nacional de Divisió d’Honor, substituint el Campionat d’Espanya de 1a Divisió. Fins aleshores, el campionat consistia en competicions regionals amb una fase final curta. Aquesta nova Lliga va topar amb l’oposició de clubs catalans com el C.D. Sabadell i el BMG, finalistes de les temporades 1954-55 i 1956-57. Les despeses de viatjar cada dues setmanes per jugar a Madrid o Sant Sebastià eren inassumibles per clubs amb ingressos limitats i jugadors amateurs.
Emili Botey declarava a El Noticiero Universal:
«La vida económica del Granollers era muy sana hasta que comenzó la Liga Nacional, que hasta el momento es verdaderamente desastrosa».
També es queixava del nivell d’alguns equips visitants:
«Algunos equipos que nos han visitado han causado una impresión tan deplorable por su juego, que quien los ha visto no tiene ganas de volver. Normalmente algunos equipos, de tanto perder, deben hundirse moralmente. Por cuanto a nuestro público, ha saboreado demasiadas exquisiteces para que les sirvan estos platos de 3ª categoría».
Malgrat les dificultats, i gràcies a l’ajuda d’un mecenes a l’ombra —un industrial del sabó que signava xecs salvadors—, el BMG va guanyar la primera Lliga Nacional amb 17 victòries i una derrota, aconseguint el quart campionat d’Espanya absolut consecutiu.
Un succés destacat de l’època va ser quan l’11 d’abril de 1958 a la Pista del carrer Tetuàn, després d’una pluja intensa, els aficionats van eixugar la pista i la van deixar apta per disputar el matx. El Real Madrid, l’equip contrincant, va creure que no es jugaria el partit, va abandonar la ciutat i no va comparèixer a l’hora prevista. Com a conseqüència, els directius del Real Madrid van donar de baixa la secció d’handbol.
El 1959 va ser l’estrena del BM Granollers en competició europea. Va ser als vuitens de final de la Copa d’Europa, disputat l’11 de gener del 1959 a Granollers, quan el BMG va guanyar per 17-12 al FC Porto. Un mes després, als quarts de final jugats a Dinamarca, els granollerins caurien eliminats per 34-14 contra l’Helsingor IF.