Anys 2010 – Crisi econòmica i concurs de creditors (2010-2012)
Després de la impossibilitat de pagament als jugadors la temporada 2010-11, l’estiu del 2011 hi ha una renovació completa de la plantilla, perdent els jugadors de més pes i tornant a conformar un equip amb, sobretot, jugadors de la base. El novembre del 2011 Jose Luis Caña dimiteix com a president del BM Granollers i el desembre del 2011, una nova junta presidida per l’exalcalde Josep Pujadas assumeix el mandat amb un deute acumulat que fregava el milió i mig d’euros. La nova direcció va acollir-se a la Llei Concursal, aconseguint pactar el pagament fraccionat en deu anys, un acord que donava una mica d’oxigen i esperança per garantir la supervivència del club. Tot i això, la manca de patrocinadors en temps de vaques magres va fer que el club hagués fins i tot de suspendre temporalment els pagaments als seus treballadors.
Aquesta situació econòmica contrasta amb una de les millors temporades de la història del club, la popularment coneguda com ‘la temporada de les barbes’ 2010-11. El club acaba 4t a la lliga competint fins a l’última jornada per entrar a Champions en una Asobal en què això, encara, era impossible. Antonio García va ser escollit millor lateral esquerra de la lliga, Aidenas Malasinskas millor debutant, Frederick Ohlander va ser el porter amb més parades i Manolo Cadenas millor entrenador.
Esportivament, la temporada 2011-2012 va ser clau perquè de la mà de Manolo Cadenas, que es queda amb una plantilla molt debilitada per causes econòmiques, fa debutar jugadors de la base com Ferran Solé, Albert Pujol, Adrià Pérez, Arnau Garcia i la cessió d’un porter clau com Gonzalo Pérez de Vargas. L’entrenador Manolo Cadenas es va confirmar com a peça determinant en el futur del Club, sobretot esportivament.
La pedrera es consolida i la tornen els èxits (2013-2019)
L’any 2013 el Fraikin BM Granollers arriba a la final de la Copa Asobal disputada al Palau Blaugrana. L’equip entrenat per Toni García perd per 34-28, en la primera final del BMG en competició nacional des del 1994. L’equip repeteix aquesta fita a la Copa Asobal disputada a León l’any següent, en una final que perd també contra el Barça per 37-26, en un partit que Ferran Solé va ser el màxim golejador.
En aquest context de finals nacional i l’equip masculí augmentant el nivell competitiu, Granollers es consolida com a una de les capitals europees de l’handbol amb l’organització d’una de les seus principals del Mundial d’Handbol del 2013. La selecció espanyola guanya el mundial, en una final contra Dinamarca, amb la participació destacada de jugadors formats a la base del BMG com Joan Cañellas, Antonio García i Albert Rocas.
La bona salut pel que fa a les fites esportives nacionals, es rubriquen amb dos subcampionats de la Copa del Rei, ambdues finals perdudes contra el FC Barcelona: 42-32 l’any 2014 a Pamplona i 27-26 l’any 2015 a Gijón. També l’any 2017, també sota les ordres de Carlos Viver i amb Antonio Rama de segon entrenador, es va assolir el subcampionat de la Copa Asobal en una final jugada a León amb el resultat de 30-25 favorable al FC Barcelona.
El femení arriba a l’elit (2014)
La temporada 2013–2014, el projecte d’equip femení es rubrica amb l’ascens a Divisió d’Honor. Per primera vegada a la història, el BMG Femení es va proclamar campió d’Espanya de Divisió d’Honor Plata i va aconseguir l’ascens a la màxima categoria. Aquest èxit va ser especialment remarcable perquè es va produir en la primera temporada que l’equip competia en aquesta divisió. Sota la direcció de Carlos Viver, i amb una plantilla que barrejava jugadores de la base com Joana Capdevila amb altres experimentades com Sandra Pérez, el BMG femení va superar rivals de gran entitat com Málaga i Gijón, proclamant-se campió del grup C i de la fase d’ascens.
La temporada 2014-2015 el BM Granollers es va convertir en el primer i únic club espanyol amb equips masculí i femení simultàniament a la màxima categoria nacional, fita que reflecteix el seu compromís amb la igualtat d’oportunitats en l’esport.
Una mostra de la consolidació del projecte d’equip femení són la consecució de 6 Copes de Catalunya dels anys 2014 al 2019.
Bronze a la Copa EHF: La Final 4 de Nantes (2016)
La temporada 15-16 l’equip masculí entra en una etapa de competitivitat dolça. Una plantilla amb molts jugadors del planter, amb David Resina de capità i Carlos Viver d’entrenador, i amb una fornada de jugadors talentosos provinents del Brasil (Valadao, Almeida, Toledo, Pacheco i Teixeira) que arriben a Granollers per augmentar el nivell competitiu de cara als Jocs olímpics de Rio.
La temporada avança molt bé tant a les competicions nacionals com a Europa fins al punt que l’equip es classifica per a la Final4 de la EHF. L’amfitrió, el HBC Nantes, va ser el rival a les semifinals en un partit tallat per un fil. El BMG va patir una derrota molt ajustada per 27-26, malgrat que els de Granollers van dominar gairebé tot el temps i van mantenir el marcador empat al descans (12-12). El capità David Resina va liderar la reacció de l’equip, i el porter “Bombom” Almeida va sortir molt inspirat amb aturades clau, però finalment van perdre per la mínima. Malgrat aquesta desfeta, el club no va abaixar els braços i va lluitar pel 3r lloc davant el Chambéry Savoie HB. En aquest tercer i quart lloc, el Granollers va mostrar la seva contundència: victòria per 25-21, que els va permetre acabar com a bronze de la Copa EHF. Aquella final four va consolidar Ferran Solé com un dels grans talents de la base del BMG, acabant com a màxim golejador de la competició.
Aquesta fita europea va destacar també pel desplaçament massiu d’aficionats del BMG a Nantes com feia molt que no havia passat. Amb els anys, es repetirà aquests desplaçaments importants, però el 2016 marca abans i després. Un altre fet clau és que, tot i que l’anterior final europea no era tan llunyana (2010) les circumstàncies del club (punt més baix el 2011) fan que aquesta F4 sigui el renaixement competitiu del primer equip, amb Carlos Viver i just posteriorment amb Antonio Rama. El primer equip masculí viu una dècada molt dolça que s’inicia aquí.
Una gesta per al record (2018)
El 13 d’abril del 2018, el Fraikin BM Granollers va protagonitzar una fita històrica al Palau Blaugrana, derrotant el Barça per 28-29 i posant fi a una ratxa de 146 partits sense perdre a la Lliga Asobal (145 victòries i un empat) dels blaugranes. L’equip d’Antonio Rama, que debutava aquella temporada com a entrenador, va sorprendre mantenint-se per davant al descans (13-17) i aguantant la pressió blaugrana fins al final. La inspirada actuació del porter “Bombom” Almeida i el gol definitiu de Rolandas Bernatonis a quatre segons del final van segellar una victòria èpica, celebrada com un dels grans moments de la història recent del club.