Fi del mecenatge de Camp i sorgiment de l’ASOBAL (1980-1992)
Els anys vuitanta no van començar bé per al Balonmano Granollers. Quan l’empresa Camp va deixar de finançar el club, molts ja el donaven per mort. Sense recursos econòmics i amb la dimissió de Francesc Ventura el 1980, l’entitat va quedar en una situació límit. Finalment, Joaquim Raga va assumir la presidència i va evitar la desaparició, tot i que l’economia continuava sent molt precària i no es trobava una sortida estable.
El panorama de l’handbol havia canviat: l’amateurisme ja era història, i només competien amb garanties els equips vinculats a grans clubs de futbol (com el Barça o l’Atlètic de Madrid) o aquells de grans ciutats, que rebien ajudes importants de les administracions locals i aconseguien espònsors amb facilitat. Un club de poble com el BMG ho tenia molt més difícil.
En aquest context apareix l’any 1983 una fita clau per al Club, quan l’equip filial guanya l’ascens a Divisió d’honor. En el moment en què el club deixa de poder competir amb els Clubs grans pel poder adquisitiu, la pedrera esdevé el puntal de la màxima competitivitat i molts èxits que viurà el Club en el seu futur.
El 1982, Jaume Rodríguez, empresari del sector alimentari, va assumir la presidència fins al 1992. Durant la seva gestió, el club va guanyar tres Lligues Catalanes (1985-86, 1988-89 i 1989-90) i ell mateix es va convertir en una figura clau de l’handbol estatal: el 1984 va ser membre fundador i primer president de l’ASOBAL.
Rodríguez volia un club gestionat com una empresa. Això va portar decisions polèmiques per als més romàntics: canviar els colors històrics blau i blanc pel groc i xocolata del patrocinador Cacaolat, i contractar per primer cop un entrenador que no sortia de la casa, Emilio Alonso. Tot i aquestes mesures, Rodríguez mai va deixar de potenciar l’esport base, clau per mantenir un club modest a l’elit. Però també va viure el costat amarg del professionalisme: tres grans promeses del planter —Fort, Masip i Marín— van acabar fitxant per clubs amb molt poder adquisitiu com el BM Alzira Avidesa, el FC Barcelona i l’Atlètic de Madrid. Rodríguez va defensar tant com va poder els interessos del BM Granollers en aquestes operacions.
