Inici s.XXI – Nou mil·lenni, vells problemes (2000-2010)
El 2000, Juan M. Pérez Ortiz va rellevar Ramon Font a la presidència. El planter continuava produint talents de primer nivell com Cristian Malmagro i Joan Cañellas, però, com ja havia passat abans, aquests acabaven marxant a clubs molt més potents econòmicament com el Portland San Antonio o el Ciudad Real. No obstant això, el club era capaç de, tot i estar un esglaó per sota dels clubs que rebien més diners de la Lliga (Barça, Ciudad Real, Portland, Valladolid, Ademar) poder competir de nou en competicions europees (04-05, 05-06, 07-08)
Així l’equip va consolidar-se a les posicions de zona mitjana de la classificació en un context de lluita contra clubs amb una inversió molt alta. Jugadors com Vicente Álamo, Iván Raigal o Raúl Campos, van esdevenir importants pel projecte. És el 2001 quan un cop d’efecte es produeix en el fitxatge del croat Patrick Cavar. Campió olímpic als JJOO d’Atlanta 1996 i millor jugador de la lliga Asobal l’any 1999, es converteix en un símbol d’identitat de l’equip, que el 2004 torna a disputar competició europea després de set anys d’absència.
L’any 2009, Pérez Ortiz va dimitir i va deixar el càrrec al fins aleshores vicepresident econòmic José Luis Caña. Però el context tornava a ser advers: havia esclatat la bombolla immobiliària, provocant el col·lapse del negoci del “totxo” i la desaparició de clubs que hi depenien directament, com el Portland i el Ciudad Real. Tot i que el BMG no tenia un finançament tan vinculat al sector, la crisi es va estendre a la majoria dels patrocinadors i sectors empresarials, afectant greument l’economia del club. El Club va voler plantar cara a la recessió apostant per inversions de futur, com la contractació del prestigiós tècnic Manolo Cadenas i fitxatges de jugadors contrastats com Ivan Nikcevic.
Una final europea, catorze anys després (La Recopa del 2010)
Granollers va tornar a viure una final europea catorze anys després. El Fraikin BM Granollers es classificava per a la final de la Recopa d’Europa remuntant al Palau a l’Steaua de Bucarest (32-23) que portava un avantatge de quatre gols de l’anada (32-28).
La final contra el VFL Gummersbach va ser un partit a l’altura del premi que es disputava. L’anada el Frakin queia derrotat per 34-25, víctima de moltes imprecisions i manca d’encert als 7 metres, davant un equip alemany que va aprofitar l’hostilitat del públic alemany.
A la tornada, el BMG va vèncer en el partit de tornada (37-33) de la Recopa d’Europa, però no va aconseguir remuntar els 9 gols de diferència que li havia endossat el Gummersbach en el partit d’anada de la final europea (34-25), i es va acomiadar així del somni de repetir el títol 34 anys després.
Després de la final del 2010 el Club decideix prescindir de Lorenzo Rueda i fitxa a Manolo Cadenas, un entrenador contrastat amb molta experiència per, amb una bona plantilla i encara amb algun fitxatge més clau, Ivan Nikcevic, intentar fer un pas més en competitivitat.